Profil de LunaLunaPhotosBlogListesPlus ![]() | Aide |
LunaCualquier sueño q merezca la pena soñarse,es un sueño x el q merece la pena luchar... |
|||||||||
|
6 novembre Este año...Tiempo hace q n escribo nada aqui
hoy nose pq lo e exo...
Pero quiza necesito respirar,
quiza es hora de dejar volar lo q dentro llevo y volver a respirar...
Sentimientos que ojala nunca hubiera sentido
q ojala nunca hubiera conocido
quererte a sido algo especial
ha sido algo grande...
he aprendido de ti muxas cosas
todas buenas eso si
pero tu de mi creo q poco aprendiste.
Nose si es q realmente no soy lo q t mereces
q no valgo para estar a tu lado
q es verdad q t mereces algo mas
pero quien dice si alguien es algo mas o menos?
mi corazon dice q t ama
pero mi cabeza sabe q todo llego a su fin
que ya n se puede luxar mas por este sentimiento
que ya nse puede intentar nada mas...
que tengo q conformarme con ser tu amiga
en ver q ya nada sera igual
que te tendre a mi lado para siempre
pq una cosa asi nunca se olvida
pero ya nada sera igual...
E vivido junto a ti cosas q nunca hubiera imaginado
pense q habia dejado de ser una niña
pero realmente ahora me doy cuenta de q ya no lo soy
gracias ati...
te llevare en mi mente a cada instante
te llevare en mi corazon para siempre
y te llevare en mi piel eternamente...
aqui termina mi ultimo año de vida vivido
termina cn una bonita amistad
con la amistad q durara eternamente
pq yo sin ti no soy nada...
TQM MSR 11 mai Trata de PaRa EmPeZaR
Cita PaRa EmPeZaR 19 janvier 6 anys de la meva vidaLa millor cosa deu ser viure feliç... Jo avui en dia, per sobre de tot el que m'ha passat ultimament puc dir que a dia de avui sóc feliç... Si veritat que hi han moltes coses que encara em fan mal i que recordo i s'em omplen els ulls de llagrimes pero ja diuen que sempre et quedes amb les coses bones de la vida... Recordo el 1º dia que vaig coneixer en Ruben... va baixar del tren a Granollers el vaig mirar i vaig pensar "...madre mia yo me piro de aqui..." pero no o vaig fer. vaig donar una volta amb ell per Granollers i vam acabar sentats al parc en un banc jo mirarnt un arbre i ell mirant-me en a mi... A partir d'aquell dia vaig lluitar per aquella relacio... vaig voler estar amb ell per sobre de tot el que em digues ningu, poc a poc vam anar coneixen als amics... encara m'enrecordo el 1º dia que em vaig quedar a dormir a casa seva... San Joan...a la platja de Castelldefels amb els seus amics... encara m'emociono al recordar-ho...d'aixo fara ja 6 anys casi... Hem va costar molt entra a casa seva i que no em miresin cm una extranya... vai tenir q currarmo molt, pero ho vaig aconseguir... al final em van veure cm una mes de la familia, una mes per estimar... Cada estiu pel meu aniversari navem una setmaneta a l'Estartit al camping Rifort (m'encanta anar d camping!!) feiem vida de giri ens aixecavem doreta dinavem doreta sopavem doreta i marxavem al llit molt doreta jugant al UNO... sempre m'acabava fent trampes!! pero jo el deixava pq sino no podria guanyar mai... Fa dos anys, va venir el seu germa amb nosaltres al camping... i aquell any com part del meu regal d'aniversari va ser un tros de paper estripat on posava algu que tenia q composar jo... No vaig acabar de fer el puzzle doncs nomes vaig llegir: "Nos ha to..." i la meva reaccio va ser fotreli un cate i anar cap a la tenda corrents i plorar molt!! Estavem pendents de que ens toques un pis de proteccio oficial... pero estavem 7º a la llista d'espera i les meves esperances ja no existien pq ens toques i al llegir allo sabia que ens havia tocat i que al final podriem estar junts i viure com a parella que erem, doncs feia molt de temps que buscavem una caseta pels dos... Va ser algo genial allo, sapiguer que al final podria tenir casa meva, poder compartir el sostre amb la meva parella, amb el meu amor... pero no era dit i fet...encara quedaven moltes coses..que es decidicin a donar les claus, veure q tot estaba be... i començar a estalviar per omplir-lo de cosetes!! Despres d casi un any i mig, tot estava en marxa, anar a mirar mobles per el menjador, per l'habitació... Arreglant el cuarto de bany gran q tenia banyera que anava a ser el meu...jeje posant-lo al meu gust més que res!! investigan com poder possar l'aire acondicionat pel sostre... vamos de tot per arreglar-lo lo millor possible... Pero tot no pot ser de color de rosa en aquesta vida... Va arribar un dia en que semblava que a ell noli feia ilusio res, quan deies de mirar alguna cosa doncs no tenia la ilusio dels 1º dies... potser va ser culpa meva, potser no, nose pero el que tenia q unir-nos més ens estava allunyant un de l'altre...fins que va arribar un dia en que semblavem dos desconeguts compartin una vida... vam marxar de viatge a Leon pq es casava el meu cosi, no li feia molta gracia a ell pero al final va venir, se que jo estava molt rara aquells dies, pero es casava el meu cosi, una persona molt important per mi i jo volia estar mes radiant que la novia!!! el meu primer vestit de nit, la 1º vegada que jo em podia posar algu que m'encantava i que tota la familia em veuria... tot va anar malament nomes arribar...tothom tenia hora a la pelu menys jo.. comtenia que arribar el mateix dia que la boda doncs van pensar que aniria pentinada i arreglada d'aqui i aixi tenia que ser, pero no... va arribar dissabte al mati, nena dutxat arreglet i pentinat!! havera si ho feies tan be com la Isa t'ho havia fet... pero res hores i hores davant el mirall i fes el q fes res era el que tenia q ser... al final cabell arrissat y serrell llis, ale de qualsevol manera i clar com no amb morros, pq despres de tot venen totes a que les maquilli, creus que jo despres de kedar cm estava tenia ganes d makillar algu!??!?! NO i que pasa en aquests moments?? qu ho pagues amb lapersona que mes estimes... i qui era la persona que mes estimava aleshores?? en Ruben... m'ha ajudat molt sempre pero se que no sempre me portat com tenia que portarme, pero lo fet fet estar i no es pot arreglar...eno tot va passar quan la familia em va veure i em van dir q estava molt wapa que em kedava molt be el pentinat millor que l'altre... i bueno vas pujan cap... A lan dema teniem que pillar el tren per tornar a casa pq en Ruben treballava el dilluns...va ser un viatge molt divertit, molt guay, mai m'havia vist tan feliç al seu costat... (alguna vegada si he!! pero aquell moment va ser molt especial) vam arribar diumengue al vespre i dimarts mateix jo marxava cap a Madrid... no vull arrepentirme d'aquell viatge pq es el que jo necesitava, pero crec que va ser en molt mal moment que jo el fes... vaig marxar dimarts i vaig toranr divendres i dissabte mateix ja estava a Gava corrents a veure en Ruben, havia desidit començar de nou, que tornessim a ser la parella que un dia en aquell portal d Granollers vam decidir lluitar per sobre de tot... vam anar de compres, vam sopar vam anar al cine vam fer l'amor...tot era com jo volia que fos apartir d'aquell dia... pero lo pitjor tenia que arriva... Pel mati va venir a dirme si em llevava li vaig dir que em kedava un ratet mes que estava cansada... al rato va tornar es va sentar al llit i em va dir que quan acabes d dinar agafes les meves coses i marxes...nova ser la millor manera de dir-ho despres d'estar 6 anys junts crec... pero en aquell moment prou dificil era dir-ho i ho va dir com millor li va sortir... sense fer ni "mu" vaig aixecarme i la veritat que d'aquell moment pocs records tinc...se que vaig vestirme vaig agafar totes les coses que vaig poder i vaig marxar... Recordo moltes coses, moltes, totes bones pero aquell moment no el puc oblidar per res del mon i faig l'esforç cada dia per treuremel de sobre pero no puc... se que ell estaria molt malament per dir-me allo, que en molt de temps s'hagues sentit molt dolgut, enganyat, pero per culpa meva, per arribar tard, per decidir-me tard vaig perdre a la persona que mes estimava que mes em coneixia que mes necesitava a la persona que veia ferme una yayeta els dos junts amb els fills i nets per alla pululant... Ser que ja dir tot aixo no fara cambiar res, tampok o pretenc, pero necesitava dir-ho necesitava explicar-ho... Per sobre de tot, de les llagrimes que cauen cada dia dels meus ulls soc feliç pq he viscut 6 anys de la meva vida lo millor posible, lo més feliç que he pogut ser i lo més feliç que mai man fet... Pero ara, avui 19 de gener despres de 3 o 4 mesos despres de tot aixo (encara que em keda molt per pair) puc dir que tinc gent al meu costat que m'estima, que m'apolla, que m'escolta, que em dona una abraçada quan la necesito, que em fa unes freguetes quan necesito carinyo, que em fa riure quan no en tinc ganes, que em ve a veure quan estic pel arrastre, que em truca per saber com estic... gracies aquestes petites coses que fan els colegas soc feliç... Fa 3 mesos m'hagues tirat al tren o per un pont, pero avui vull viure, vull veure que em depara la vida, vull ser feliç, vull ser feliç amb tu amic, amiga... GRACIES PER ESCOLTAR_ME ENCARA QUE NO DIGUI RES 19 décembre AMOR: Vacio, soledad AMIGOS: GraciasAy momentos en la vida
en los que una se queda sola...
Te sientes vacia,
sola...
Son momentos en lo que todo se vuelve negro...
Y a pesar de q la luna siga su ciclo,
a pesar de que la luna siga brillando...
te sientes sola y vacia...
Hace cosa de 3 meses perdi a una persona
q llevava en mi vida 6 años...
me conocio siendo una niña y creci cn él...
En 6 años pasan muchas cosas,
pero dos personas que se quieren
dicen que siempre estaran unidas...
que las cosas que pasan son para fortalecer la relacion,
pero en mi caso a llegado el momento
en q la relacion no se fortalecio
sino que se destruyo...
Llegas de viaje un viernes cansadisima
y a pesar del cansancio
lo unico que quieres es ver y estar con la persona a la q amas...
Sin pensarlo dos veces deshaces la maleta y al dia siguiente
te vas corriendo para verlo...
todo sigue = q siempre
todo es bonito
todo es amor
te das cuenta que el viaje que has exo
te a exo ver las cosas mas claras
esa noxe las haces valer
pq es lo que kieres y lo que crees
y al dia siguiente...
te despiertan y no tienes nada...
Es muy dura esa situacion, abrir los ojos y que te digan que te vayas
de esa casa dnd has pasado 6 años de tu vida, dnd te han visto crecer
dnd han aprendido a kererte y dnd has aprendido a kererles
cm a tu propia familia...
Abres los ojos y ya no tienes nada
estas sola, vacia
y apesar de que as vuuelto para mejorarlo todo
para luxar x el amor de tu vida, resulta que el amor de tu vida
se a cansado de ti...
Dicen q el tiempo lo cura todo
pero algo asi es dificil de curar..
es dificil de asimilar
y por muxo tiempo que pase más dificil es...
Ves que tus dudas no eran dudas,
eran tonterias,
ves que realmente amabas a esa persona cn locura y te das cuenta que no puedes vivir sin ella
pero por decision de ella
ya no puedes luxar...
He llegado tarde
pero espero que a pesar de esta patada que me a dado la vida
pueda mejorar mis puntos debiles,
crecer cm persona
madurar...
cueste lo q m cueste,
ahora tengo todo el tiempo del mundo
para aprender de los errores de mi vida
para aprender de la gente que aun sigue a mi alrededor
de la gente que ha aparecido en mi vida...
Y apesar de todo este dolor,
algun que otro dia sonrio de verda...
La gente me ve
se cree q soy feliz.
Mi cara siempre una media luna la ilumina
pero por dentro solo hay oscuridad, soledad...
Y por encima de todo,
de lo que siente mi corazon y mi alma
doy gracias a Dios
por tener y por conocer amigos de verda
amigos que vale la pena tenerlos al lado
a amigos que me ayudan diariamente,
amigos que jamas les podre recompensar todo lo que estan haciendo por mi...
Dsd aki os mando un beso y un abrazo enorme
ya sabeis bien a quienes me estoy refiriendo,
no hace falta que diga nombres...
Os kiero amigos,
te quiero mi amigo,
te quiero amiga mia...
Os llevare siempre junto a mi corazon
en el pedestal mas alto
pq os lo mereceis,
porque lo valeis.
Gracias por estar conmigo
gracias por ayudarme
gracias por venir corriendo cuando estoy mal
gracias por consolarme
gracias por hacerme reir
gracias por distraerme
gracias por pasearme
gracias por dejarme volar
gracias por estar en mi vida
gracias por todo...
de verda, de corazon...
GRACIAS
|
Espero q os guste mi space, no lo hago pa gustar o no, solo es mi mundo, mi via de escape hacia el no mundo... Hacia el mundo q nadie puede ver, hacia el mundo que nadie puede sentir... Asias por venir
M. del Pilar Garciaa écrit :
26 octubre
Que tengas un gran dia hoy!!!
Esta mañana desperté emocionado con todas las cosas que tengo que hacer antes que el reloj sonara. Tengo responsabilidades que cumplir hoy. Soy importante. Mi trabajo es escoger qué clase de día voy a tener. Hoy puedo quejarme porque el día esta lluvioso o puedo dar gracias a Dios porque las plantas están siendo regadas. Hoy me puedo sentir triste porque no tengo más dinero o puedo estar contento que mis finanzas me empujan a planear mis compras con inteligencia. Hoy puedo quejarme de mi salud o puedo regocijarme de que estoy vivo. Hoy puedo lamentarme de todo lo que mis padres no me dieron mientras estaba creciendo o puedo sentirme agradecido de que me permitieran haber nacido. Hoy puedo llorar porque las rosas tienen espinas o puedo celebrar que las espinas tienen rosas. Hoy puedo autocompadecerme por no tener muchos amigos o puedo emocionarme y embarcarme en la aventura de descubrir nuevas relaciones. Hoy puedo quejarme porque tengo que ir a trabajar o puedo gritar de alegría porque tengo un trabajo. Hoy puedo quejarme porque tengo que ir a la escuela o puedo abrir mi mente enérgicamente y llenarla con nuevos y ricos conocimientos. Hoy puedo murmurar amargamente porque tengo que hacer las labores del hogar o puedo sentirme honrado porque tengo un techo para mi mente, cuerpo y alma. Hoy el día se presenta ante mi esperando a que yo le de forma y aquí estoy, soy el escultor. Lo que suceda hoy depende de mi, yo debo escoger qué tipo de día voy a tener. Que tengas un gran día... a menos que tengas otros planes.
26 Oct.
.vaneSa .a écrit :
18 Oct.
M. del Pilar Garciaa écrit :
18 Oct.
M. del Pilar Garciaa écrit :
19 Sept.
.vaneSa .a écrit :
1 Août
|
|||||||
|
|